Sun-Tzu va viure a la Xina del s. V aC, ens va deixar de llegat un dels millors llibres que existeixen; “L’ Art de la Guerra”.
L’ essència de la seva filosofia descansa sobre dos principis: l’ estratègia és superior a la violència, i la intel·ligència millor que no pas la brutalitat.
L’ autor ens recomana tenir en compte tres qüestions: el terreny, l’ enemic i el clima.
Així, anomena Tong a aquell territori que podem travessar amb la mateixa facilitat que els nostres adversaris, on ens recomana buscar un lloc elevat i garantir-nos els proveïments.
Parla de Gua, per expressar d’ aquella situació on només ens queda l’ alternativa de tirar pel dret, aquí cal discreció, l’ enemic no ha de saber que no podem tornar enrere.
Zhi, descriu el fet de no tenir cap avantatge sobre l’ enemic, i tampoc ells sobre nosaltres, cal humilitat i molta astúcia, no passar a l’ atac fins que el rival abaixi les defenses.
Ai, vol ser la posició de lideratge que hem de prendre abans no ho facin els enemics.
L’ essència de la seva filosofia descansa sobre dos principis: l’ estratègia és superior a la violència, i la intel·ligència millor que no pas la brutalitat.
L’ autor ens recomana tenir en compte tres qüestions: el terreny, l’ enemic i el clima.
Així, anomena Tong a aquell territori que podem travessar amb la mateixa facilitat que els nostres adversaris, on ens recomana buscar un lloc elevat i garantir-nos els proveïments.
Parla de Gua, per expressar d’ aquella situació on només ens queda l’ alternativa de tirar pel dret, aquí cal discreció, l’ enemic no ha de saber que no podem tornar enrere.
Zhi, descriu el fet de no tenir cap avantatge sobre l’ enemic, i tampoc ells sobre nosaltres, cal humilitat i molta astúcia, no passar a l’ atac fins que el rival abaixi les defenses.
Ai, vol ser la posició de lideratge que hem de prendre abans no ho facin els enemics.
Xian, seria penya-segat, on en una posició privilegiada de lideratge només hem de vigilar els passos de l’ enemic per evitar que ens agafi desprevinguts.
Yuan, seria quan comptem amb els mateixos recursos i força del contrincant.
Les condicions de la victòria serien cinc:
La primera apunta que guanyarà aquell que sap quan és convenient de lluitar i quan no ho és.
La segona ens diu que guanyarà aquell que sàpiga heure-se-les amb forces tant superiors com inferiors, sabent triar l’ estratègia més convenient en funció del gruix i poder del contrincant.
La tercera indica que vencerà aquell les forces del qual estiguin animades amb el mateix esperit a totes les seves files; ens ve a dir l’ importància de la concentració, la coordinació i l’ enfocament en l’ objectiu a seguir i, per tant, els perills de la dispersió.
Yuan, seria quan comptem amb els mateixos recursos i força del contrincant.
Les condicions de la victòria serien cinc:
La primera apunta que guanyarà aquell que sap quan és convenient de lluitar i quan no ho és.
La segona ens diu que guanyarà aquell que sàpiga heure-se-les amb forces tant superiors com inferiors, sabent triar l’ estratègia més convenient en funció del gruix i poder del contrincant.
La tercera indica que vencerà aquell les forces del qual estiguin animades amb el mateix esperit a totes les seves files; ens ve a dir l’ importància de la concentració, la coordinació i l’ enfocament en l’ objectiu a seguir i, per tant, els perills de la dispersió.
La quarta seria la importància del factor sorpresa, dient que si coneixes bé el teu enemic i et coneixes bé a tu mateix, no tens res a témer.
La cinquena ens diu que vencerà aquell a qui ni el president o sobirà interfereixi en l’ estratègia un cop aquesta estigui fixada.
Hi ha tot un seguit de fets essencials que cal contemplar, així sempre cal evitar aquell combat que no pots guanyar, i sempre cal tenir present que la major victòria és vèncer sense necessitat de combatre. El que beneficia l’ enemic ens perjudica a nosaltres i viceversa. L’ excel·lència suprema consisteix a trencar la resistència de l’ enemic sense necessitat de cap lluita.
No cal ser cap llumenera per veure que el principal enemic de Catalunya són els sociates, i que ells ens tenen perfectament identificats com a enemics seus -mai com a socis estratègics, sinó simplement circumstancials- així en els seus documents d’ estratègia interna contemplen la suma de CiU + ERC com l’ aritmètica a batre. És el seu malson. Que la direcció d’ ERC hagi fet de l’ entesa amb l’ enemic nacional la quimera del pactisme autonomista és el que li costa bous i esquelles al Partit, cap altra raó. La traïció molt per sobre de la mala o pobre gestió.
És paradigmàtic el document del pacte del psoe amb el pp a Euzkadi, on amb quatre ratlles es ventilen la crisi econòmica i els calen cinc folis per posar fil per randa l’ aniquilació nacional d’ aquell poble. És un document per desar, per tal de reproduir-lo i millorar-lo quan nosaltres fem un pacte nacional.
És sorprenent com malgrat l’ avís explícit de l’ ONU ells han tirat pel dret passant-se per l’ engonal la Democràcia i enviant amb entusiasme autocars des de la Nació a aplaudir l’ estafa. En són del tot corresponsables.
Que el PSZzz voti conjuntament amb el pp que el català sigui llengua no vehicular del parlament ecspanyol és el més normal del món. Com que votin contràriament a que els metges es puguin examinar al MIR en la seva llengua. El que ja no és normal és que la direcció d’ ERC encara els rigui les gràcies, que no s’ hagi plantat ja.
El més bo del cas, però, és que la bicoca se’ ls acaba, en Montilla haurà de convocar eleccions coincidint amb les europees, ja no té massa més sortides.
Cap dels indicadors de Sun-Tzu li recomanen de fer-ho, no és un bon moment per ell, però està a les ordres d’ un general que el condemna a una contesa sense esperança...l’ embusterot.
La prudència li recomanaria modificar els plans del seu cap d’ acord amb les circumstàncies, fins quan aquestes li siguin favorables, però no té cap autonomia de decisió. El seu cap jeràrquic el sacrifica perfectament conscient del que fa. Sap que mai cap país s’ ha beneficiat d’ una guerra eterna, que és el que li espera a l’ embusterot si no ho desencalla, una legislatura eterna i l’ impossibilitat de renovar la victòria a les urnes, el cap de montilla és un preu relativament barat. Per tant, tot i que sembli precipitat, mai s’ ha vist associada la intel·ligència a retardaments prolongats, serà sacrificat a la primera oportunitat. Amb les europees.
A l’ embustero li convé un pacte amb CiU, per tant faci el resultat que faci la Federació a l’ investidura els sociates s’ abstindran. Com ja van fer del 93 al 96. Voldran entrar al Govern però serà un esforç inútil. Estan condemnats.
Salut i independència,
Cesc.
La cinquena ens diu que vencerà aquell a qui ni el president o sobirà interfereixi en l’ estratègia un cop aquesta estigui fixada.
Hi ha tot un seguit de fets essencials que cal contemplar, així sempre cal evitar aquell combat que no pots guanyar, i sempre cal tenir present que la major victòria és vèncer sense necessitat de combatre. El que beneficia l’ enemic ens perjudica a nosaltres i viceversa. L’ excel·lència suprema consisteix a trencar la resistència de l’ enemic sense necessitat de cap lluita.
No cal ser cap llumenera per veure que el principal enemic de Catalunya són els sociates, i que ells ens tenen perfectament identificats com a enemics seus -mai com a socis estratègics, sinó simplement circumstancials- així en els seus documents d’ estratègia interna contemplen la suma de CiU + ERC com l’ aritmètica a batre. És el seu malson. Que la direcció d’ ERC hagi fet de l’ entesa amb l’ enemic nacional la quimera del pactisme autonomista és el que li costa bous i esquelles al Partit, cap altra raó. La traïció molt per sobre de la mala o pobre gestió.
És paradigmàtic el document del pacte del psoe amb el pp a Euzkadi, on amb quatre ratlles es ventilen la crisi econòmica i els calen cinc folis per posar fil per randa l’ aniquilació nacional d’ aquell poble. És un document per desar, per tal de reproduir-lo i millorar-lo quan nosaltres fem un pacte nacional.
És sorprenent com malgrat l’ avís explícit de l’ ONU ells han tirat pel dret passant-se per l’ engonal la Democràcia i enviant amb entusiasme autocars des de la Nació a aplaudir l’ estafa. En són del tot corresponsables.
Que el PSZzz voti conjuntament amb el pp que el català sigui llengua no vehicular del parlament ecspanyol és el més normal del món. Com que votin contràriament a que els metges es puguin examinar al MIR en la seva llengua. El que ja no és normal és que la direcció d’ ERC encara els rigui les gràcies, que no s’ hagi plantat ja.
El més bo del cas, però, és que la bicoca se’ ls acaba, en Montilla haurà de convocar eleccions coincidint amb les europees, ja no té massa més sortides.
Cap dels indicadors de Sun-Tzu li recomanen de fer-ho, no és un bon moment per ell, però està a les ordres d’ un general que el condemna a una contesa sense esperança...l’ embusterot.
La prudència li recomanaria modificar els plans del seu cap d’ acord amb les circumstàncies, fins quan aquestes li siguin favorables, però no té cap autonomia de decisió. El seu cap jeràrquic el sacrifica perfectament conscient del que fa. Sap que mai cap país s’ ha beneficiat d’ una guerra eterna, que és el que li espera a l’ embusterot si no ho desencalla, una legislatura eterna i l’ impossibilitat de renovar la victòria a les urnes, el cap de montilla és un preu relativament barat. Per tant, tot i que sembli precipitat, mai s’ ha vist associada la intel·ligència a retardaments prolongats, serà sacrificat a la primera oportunitat. Amb les europees.
A l’ embustero li convé un pacte amb CiU, per tant faci el resultat que faci la Federació a l’ investidura els sociates s’ abstindran. Com ja van fer del 93 al 96. Voldran entrar al Govern però serà un esforç inútil. Estan condemnats.
Salut i independència,
Cesc.
