dimarts, 27 d’octubre del 2009

Co-op & Rcat (I)

Una empresa (o un partit) no són pas ens aïllats; ans al contrari influeixen i són influïts. Ja sia per l’ entorn extern més proper, el socioeconòmic, pels clients i usuaris, proveïdors i pels competidors tant els actuals com els potencials.

Al formular l’estratègia, una empresa ha de tenir en compte aquests elements, ja que amb ella ha de tractar d’ influir en el comportament dels uns, clients i usuaris; comptar amb la col·laboració d’ altres, els proveïdors, i caldrà que pari esment a les reaccions dels competidors.

Cada empresa tindrà la seva forma particular de reaccionar a qualsevol moviment, tant en les maneres com en la contundència.

En aquest post, que quedarà també entregat per fascicles, miraré d’ analitzar aquests aspectes reactius. Com reaccionarà la competència a canvis sectorials, front noves oportunitats i front els nostres propis moviments estratègics. De tot això dependrà en gran mesura, el nostre posicionament i l’ assoliment dels nostres objectius.

Els lectors de tarannà més individualista, comentareu que no cal capficar-se amb ningú més que amb un mateix, malgrat ser una reacció molt catalana, val a dir que l’ estratègia és un concepte relatiu, i l’ estandardització la marca el nivell dels nostres competidors.

Entendre els competidors és cabdal per l’ estratègia competitiva. De fet no se’n pot parlar sense identificar front a quins competidors.

Entès i assumit això com un axioma, si així ho voleu, anem per feina i marquem-nos una metodologia.

Hem de començar per identificar qui són els nostres competidors: actuals, reals i potencials. Seguirem per analitzar les característiques d’ aquesta competència, finalment establirem el perfil de les respostes del competidor davant de moviments estratègics. Avançar en l’ estudi d’ aquestes respostes a moviments estratègics ens és fonamental per analitzar els nostres compromisos estratègics.

Per establir qui són els nostres competidors, caldrà segmentar els negocis. És important destacar que un sector es defineix des de l’ oferta i no des de la demanda, és dir, un sector es defineix en base al que les empreses produeixen, i no en base a les necessitats que aquestes empreses tracten de satisfer de clients i/o usuaris.
Aquesta primera fase és distreta. Complicada fins i tot, si l’ empresa opera a diversos sectors, el repte es magnifica. Però vaja, cal criteri. Sentit comú i poc més. Si a més a més volem identificar competidors potencials...i més de diferents sectors...buff, distracció per dies.

Un cop això ja ho tenim fet, hem d’ identificar quines necessitats concretes satisfem i en quin àmbit geogràfic coincidim o competim. El “marc d’ actuació competencial”...que diuen, de tant en tant, els polítics. Cada empresa no actua de la mateixa manera a cada lloc on és present ni té les mateixes capacitats de reacció.
Ni per tots els negocis coincidirem amb els mateixos competidors, ni aquests mateixos competidors tindran el mateix posicionament en tots i cadascun dels negocis.
Aquí caldrà segmentar de nou. Com quan fèiem quadres sinòptics a l’ escola.

Per segmentar adequadament haurem de mirar fora de l’ empresa, al mercat...altrament ens acabaríem preguntant: “què sap fer la meva empresa” en comptes de “què necessiten els meus clients”.

Cal veure amb quins productes és substitutiu (percepció similar per part del client), amb quins comparteix estructures de costos (tecnologia), a quin client final arriba, agrupant clients depenent de la capacitat de compra, criteris i poder de negociació. Segmentar-los per ubicació geogràfica, sector...

Un cop fet això ja ens podem regalar un cap de setmana una mica bonic. Ens caldrà aire. Però ja tindrem identificats els negocis. Ara caldrà analitzar-los, que no ens paguen per ser investigadors de camp...

És pràcticament impossible satisfer les necessitats dels nostres clients si no les coneixem prèviament. Un cop conegudes podem decidir quines cobrim i quines no...i com ens ho farem. A l’ igual que nosaltres, d’ altres, tractaran de fer el mateix, satisfer les mateixes, per tant identificar la competència en cadascuna d’ elles ens és vital.

Si hem segmentat massa ens trobarem amb molts segments on competim de la mateixa manera i amb els mateixos. Si no hem segmentat prou (el més comú) tindrem dificultats per identificar competidors i en definir el nostre avantatge competitiu.

Cal tenir en compte, ja per acabar per avui, que el que determina el grau de rivalitat en un sector és el grau de coordinació entre les empreses que l’ integren. Com més gran sigui la coordinació, menor serà la rivalitat, i majors, per tant, els beneficis.
Co-opetició, en ve a dir n’ Adam Brandenburger.
Salut i independència,
Cesc.

dimecres, 14 d’octubre del 2009

Lions & Tripi.


Malgrat estar entretingut preparant un altre post intercalo aquest que escric ara a l’ hemeroteca del Decidit.

Em va cridar força l’ atenció que la setmana passada es parlés d’ una lleona que voltava per la rodalia de la Sènia. Van sortir testimonis presencials que asseguraven haver-la vista. De tot plegat se’ns va acabar dient que havia estat un gos gros abatut al capvespre i malgrat que ens entaforen imatges de famolencs, mutilats, apallissats i moribunds sense cap mena de rubor a l’ hora del àpats...del gos de marres cap imatge, ni viu ni mort.

Aquest fet em va fer-me preguntar, perquè?

Com que aquella part del territori la desconec vaig fer un google maps per veure-ho d’ un satèl·lit estant, descobrint que l’ indret és frontissa de sis divisions administratives, tres províncies i tres comunitats autònomes a part de municipis d’ aquells amb una densitat de població baixíssima en termes municipals immensos. Una localització perfecte perquè ningú se n’ ocupi, ni posi el nas on cal discreció.

Vaig pensar que si jo volgués tenir lleons aquell seria un bon emplaçament i ja vaig començar a elucubrar com m’ ho faria.
Buscaria una finca grossa per la zona - he mirat preus i són raonablement assequibles – en algun dels molts congostos inhòspits i deshabitats que hi ha a les contrades, d’ accés difícil i allunyat de cap ruta transitada. Sense massa interès paisatgístic ni res que convidi a anar-hi a fer un volt o un berenar.

Caçar lleons ha de ser una cosa que deu fer trempar força a la gent que li agrada la caça major, fer-ho a l’ Àfrica és car, complicat i vigilat. Fer-ho a Europa a poca estona de l’ aeroport de Castelló o del de Reus seria fantàstic per aquests individus, que tenen la cacera com un hobbie i feinegen en d’ altres menesters . De ben segur que n’ hi ha de disposats a pagar-ne un bon feix per abatre’ls i tota la festa i gaudi que això els significa. Que sigui il·legal ja és el de menys, això queda assumit en el planteig tarifari.

Pel que he vist en algun reportatge d’ aquests que fan a l’ hora de la migdiada, els lleons i sobretot les lleones, són gregaris i viuen i cacen en comunitat i equip. Si tenen tall crien sense problemes i al preu que van les cabres, en contraposició a les tarifes de la cacera, et pots permetre de tenir una altra finca amb la finalitat de nodrir-los amb carn fresca i rica en proteïnes. No cal pas pinso.

És possible que algú hagués tingut aquesta mateixa pensada? Quin perfil tindria per comptar amb les complicitats suficients com per censurar les imatges? Proper al Govern, o als Governs? A la Banca? Al joc? Seria un indret propietat dels serveis secrets per teixir complicitats internacionals?

Tot plegat ho veig més versemblant que no pas que gent que viu al territori confongui un lleó amb un cà.