tag:blogger.com,1999:blog-149706040296908569.post2506125731825986755..comments2023-11-02T09:09:09.684+01:00Comments on Decidit.: Bets off & Tripi.Cesc.http://www.blogger.com/profile/10795782024384261354noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-149706040296908569.post-27966452647010390522009-02-20T13:50:00.000+01:002009-02-20T13:50:00.000+01:001010,Molt ben vist!, només afegir queen el cas de ...1010,<BR/>Molt ben vist!, només afegir que<BR/>en el cas de Korea ho van poder acompanyar de política monetària, i un decidit encoratjament a la substitució d' importacions basat en els esquemes brasilers.<BR/><BR/>Manel,<BR/>Ecspanya en termes de justícia està just per sobre de Nigeria i per sota d' Egipte i Arabia Saudita. Segons l' ONU.<BR/>La morositat és un fet gravíssim, com també ho és l' habitual donar gat per llebre.<BR/>Un amic flamenc, em va explicar com en un viatge dels seus a Barcelona amb un grup d' amics, van decidir d' anar a un restaurant que els havien dit que es feien bones paelles, hi van trobar una cua espectacular i espectacularment desatesa. La majoria del grup va desistir i va marxar al cap d' una hora d' espera, la resta al cap de trenta minuts més. Malgrat tot a la cua hi van fer amistats i van quedar per trobar-se més endavant, a fer uns cafès havent dinat. No vulguis ni saber com de decebuts estaven en veure després de l' estoica espera i els bons desitjos, com per la porta del darrere entraven els "amics" del maitre ben servits i atesos, mentre ells eren obsequiats amb un arròs que semblava ciment fraguat. Naturalment cap dels del grup va voler saber mai més res del restaurant de marres, i mira que no hi ha millor publicitat que el boca orella del ben atès.<BR/>La confiança trencada del tot, i el problema no era pel restaurant concret, sinó pel País i la predisposició de la gent que el tornaria a visitar.<BR/><BR/>Josep,<BR/>A veure si fem aquesta boletada!<BR/><BR/>Salut i independència,<BR/>Cesc.Cesc.https://www.blogger.com/profile/10795782024384261354noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-149706040296908569.post-43487555794660547932009-02-17T19:41:00.000+01:002009-02-17T19:41:00.000+01:00No et pensis pas, Cesc que la teua ironia no té un...No et pensis pas, Cesc que la teua ironia no té un punt de veritat.<BR/><BR/>No sé jo si no seria millor deixar que caigui tot el que hagi de caure, bancs inclosos i fer net de tanta morralla sobrevalorada que tenim.<BR/><BR/>Ja que els ciutadans de classe de tropa las passarem morades de totes maneres, al menys tenir la satisfacció de veure als màxims responsables del desastre als peus de la plebe!.<BR/><BR/>I amb els politics, alguns politics...els tripartits!, crec que com deian els nostres avantpassats romans, "alea iacta est". Com diu l'Andreu, tot sembla indicar que la bola de neu ha començat a rodar, d'aquí els nervis que s'intueixen.<BR/><BR/>Cordialment.<BR/><BR/>Ps.<BR/><BR/>Si tot va bé, aviat podrem anar a "caçar" bolets.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-149706040296908569.post-55823430851046483482009-02-17T10:29:00.000+01:002009-02-17T10:29:00.000+01:00Et deixes Cesc, els morosos.A Espanya i per desgra...Et deixes Cesc, els morosos.<BR/><BR/>A Espanya i per desgracia cada dia més Catalunya, la millor solució és no pagar i a "tirar milles".<BR/><BR/>Amb un sistema de justícia que és dels pitjors d'Europa, només per sobre de Grecia i algun nou país de l’est, molta gent deixa de pagar a temps o no ho fa mai perquè no té por de la justícia. El govern tampoc dóna bon exemple pagant a més d'un any de retard, mentre que la recaptació no es pot demorar sota cap circumstància.<BR/><BR/>En els negocis, com tu hauries de saber, un dels punts més importants és la confiança mútua amb el teu client, sobretot de què cobraràs quan pertoca i això a Catalunya fa temps que falla.<BR/><BR/>Amb una morositat alta, amb la pressió per reduir el cost per la competència forana, amb un sistema de protecció laboral que frena la contractació i formació interna dels treballadors i que en canvi provoca la contracció d'eventuals i també cada vegada més amb uns dirigents formats en escoles de negocis que venen fums i inflen el cap de teories basades en l'èxit d'empreses que estan a anys llum de la realitat catalana, tot plegat fa que l’economia catalana sigui menys competitiva perquè malgrat que es treballa moltes hores (sobretot per xerrar i fer reunions), el resultat del que produïm és de pèssima qualitat. <BR/><BR/>Però tot això no és culpa dels governs, és culpa dels ciutadans de Catalunya. Els governs són els que els ciutadans volen que sigui. <BR/><BR/>Nosaltres preferim un producte barat i no mirem la qualitat. Per després ni tant sols queixar-nos de què no és bo o el servei és pèssim perquè tenim assumit que no hi ha res a fer.<BR/><BR/>Els catalans hem de ser més exigents i a l’hora més seriosos. Hem d’exigir més qualitat i sobretot no fer-nos el "suec" quan és hora de pagar.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-149706040296908569.post-19082173175958914602009-02-16T22:53:00.000+01:002009-02-16T22:53:00.000+01:00Salutacions,el que tú expliques irònicament és, fi...Salutacions,<BR/><BR/>el que tú expliques irònicament és, fins a cert punt, semblant al que va passar a Corea en la gran crisi asiàtica del 1997. <BR/><BR/>A Corea, per frenar la crisi, es va aplicar una política de refredament de l'economia, auspiciada pel FMI. Aquest fet, amb empreses endautades i en un entorn amb un nivell d’estalvi molt elevat va produir una forta frenada econòmica. Això va enfonsar moltes empreses fent que baixessin les rendes, augmentés de forma dràstica l’atur i es reduïssin les importacions. A primera vista, aquestes mesures va semblar que contribuïssin a enfonsar més l'economia (paraula de Stiglitz). Però resulta que, aquesta aturada va provocar una reducció de les importacions, i es va generar un superàvit comercial que va permetre que el país pogués pagar els creditors estrangers el que, a la llarga, i juntament amb les reformes bancàries, va permetre la recuperació de la confiança. I, efectivament, la recuperació de la crisi va ser força ràpida.<BR/><BR/>El problema al nostre país és que ni la solució irònica ens serviria: Què podem oferir actualment nosaltres a la resta del món per aconseguir el superàvit comercial: turisme, totxana?Anonymousnoreply@blogger.com