dimecres, 6 de maig de 2009

Desmo & RCat.


Sempre m’ he sentit atret per aquelles empreses que malgrat tenir una dimensió més reduïda que la dels seus competidors, són capaços de liderar els seus respectius mercats, fugint de la massificació i concentrant-se amb la qualitat dels seus productes.
Ducati és un d’ aquests casos, nascuda al 1926, i malgrat haver canviat en diverses ocasions de propietari, ha arribat als nostres dies amb èxits tecnològics i esportius sorprenents, mantenint una enginyeria superior pròpia, dissenys elegants i un innegable atractiu pels entusiastes de les dues rodes.

La moto no és només un aconseguit mitjà de transport àgil i versàtil, representa, a més a més, conceptes de llibertat, rebel·lió i desig.
Ducati és una empresa que no fa motos fins al 1946 –abans feien ràdios- quan s’ estrena amb “il Cucciolo”, una bicicleta motoritzada de força èxit a la postguerra a Itàlia.
El 1954 s’ incorpora a l’ empresa l’ enginyer Fabio Taglione, conegut com Dr.T, que és qui comença a parir artefactes de competició, és ell qui adapta un sistema de distribució per vàlvules, anomenat Desmodromic, conegut arreu com “Desmo” .
El Desmo permet aconseguir més rpm i una major potencia del motor. Encara l’ equipen les Ducati d’ avui dia. 50 anys després.

A les curses de Superbikes, Ducati, ha guanyat tretze títols de constructors des de 1990 i més victòries de curses individuals que els demés constructors agregats.
Al 2003 va entrar a competir a MotoGP quedant segon. Pim, pam.

La facturació de Ducati el 2006 va ser de només 320M€ mentre que la d’ Honda va ser de 80.705M€. No cal dir gaire més per veure’n el mèrit.

Als italians els és i els era impossible competir amb publicitat i markèting amb els seus competidors japonesos, i per tant van fer ús de la imaginació, primer al 1998, creant 27 clubs de “ducatistes” arreu del món, que ja eren 200 al 2005 amb més de 50.000 socis.

L’ any 2000 entren amb força a la xarxa, creen les webs, una veritable revolució que els porta a tenir 10M de visitants únics al 2005, vendre 3.000 unitats (10%de la producció) de motos personalitzades a internet, i a tenir localitzats a 200.000 conductors/propietaris de ducatis arreu del món (d’ un parc mòbil total estimat de 350.000 unitats).
Això els ha permès de crear els Desmoblogs per fer-hi enquestes d’ acceptació de nous productes i de satisfacció dels usuaris i multiplicar les vendes de productes i accessoris relacionats amb la marca.

El 2005 van vendre aproximadament 29M d’ unitats d’ accessoris i recanvis per recolzar una flota existent de 350.000 unitats, cada ducatista es gasta, de mitjana, personalitzant la moto, uns 2.500€ al moment de comprar-la i durant els primers sis mesos uns 2.000€ més addicionals.

Hi ha qui encara pensa que RCat serà incapaç de competir en el mercat electoral català i fer un resultat destacat per manca de recursos financers per pagar-se una campanya clàssica a diaris, ràdios, teles i tanques, com si la qualitat del producte i l’ imaginació no tinguessin res a pelar. Com si l’ èxit polític només fos possible com a resultat del nombre d’ impactes publicitaris comprats a cop de talonari, com si la complicitat i l’ implicació dels patriotes fos una poca-soltada, un brindis al sol.
Estaré encantat d’ ajudar a demostrar que quan la raó i la qualitat del producte t’ acompanyen ni la pitjor contrapropaganda evita que arribi el missatge i que sigui comprat.
Per acabar us posaré un senzill enigma a veure qui l’ esbrina, de les primeres vint fortunes que apareixen a la llista Forbes, a veure quants ocupaven els primers 100 llocs del rànking fa només vint anys...i quantes es van fer a cop de talonari publicitari, i quantes a partir d’ una bona idea que el mercat demanava a crits.

Salut i independència,
Cesc.

15 comentaris:

Dies de fúria ha dit...

Brillant, amic, brillant!!!

Totalment d'acord, l'encertes plenament!!!!

Ja ens diràs la sol·lució de la juguesca, jo no en tinc ni idea, però llenço una xifra: el 50%...

elies

GOS GÀNGUIL ha dit...

Completament d´acord. Crec que el teu post és de lectura obligada pels escèptics.
Salut i Pàtria!

P.S mmmmmm el 70%??

reflexions en català ha dit...

La gran campanya d'RCat eens l'estan fent els altres.

Pel que fa a la teva pregunta, no en tinc ni idea, però no m'estranyaria que la resposta fos 'cap'.

zutzwang ha dit...

Molt ben dit Cesc. Aquesta és la mentalitat correcta per afrontar aquest projecte. En quant a la juguesca, jo comparteixo la mateixa idea que el company Reflexions en català. Intueixo que el 100% es va fer a partir d'una bona idea que el mercat demanava i no a cop de talonari i que cap d'elles fa vint anys estava a la llista.
Cordialment

Oriol de Mollerussa ha dit...

Un post fantàstic, dels que fan aixecar els ànims! Continua així!

Arnera ha dit...

Gran post Cesc.
És curiós, perquè el millor que té ara mateix RCat és... vaja, no sé exactament què és però... alguna cosa... un rau-rau... caram, i si... hòstia, no ens estarem convencent que finalment tenim una eina vàl·lida?
El millor que té RCat és que, d'una manera estranya, subtilment... ens fa tornar a tenir fe.
FE.
No és poc!

Cesc. ha dit...

Elies,
Gràcies, cel.lebro de no haver-la vessada!

Gànguil,
Home, això de lectura obligada fa de mal llegir, però estaré ben content si la recomanes.

Reflex,
Cert, però si t' hi fixes els sociates callen com putes. Saben perfectament qui els pot escombrar d' arreu on no tinguin l' absolutista.

Zutzwang,
vas bé però a mitges, en Buffet és molt Buffet...i fa 20 anys ja en tenia 58. En Gates ja feia dies que tenia un 911 al garatge, després de l' acord al 85 amb IBM. Però no vas desencaminat.

Oriol,
Me n' alegro, d' això es tracta, de no caure en un pessimisme que ens podem estalviar perfectament.

Joan,
Ben retrobat!
...i la FE mou muntanyes!

Gràcies a tots pels comentaris.

Respecte les llistes sé que costa de trobar la del 88, us deixo enllaços de totes dues per si hi voleu jugar.
llista 1988i aqui va l' actual llista 09Si us hi fixeu desapareixen la gent tipus Al Saud, Reines d' Anglaterra o Ross Perot etc... i hi entren gent com en Gates que passa de $1Bn a $40Bn sense cap publicitat i fent-ho tot a la xarxa, per no fer ja no farà ni CD's pel Windows 7. Cap cost variable, tots fixos. L'XP el va amortitzar en 12 dies!! La resta guanys nets.
Hi ha en Buffet, al.lèrgic a la publicitat i amic dels missatges amb contingut. Una acció de la seva empresa val 78.000USD i molta gent en té una només per gaudir del privilegi d' escoltar-lo, en viu i en directe, un cop l' any a la junta general. Magistral el Profeta.
Els Walton, que passen de $7,4Bn a 71,2 que són d' Arkanses, el que diriem de comarques, i la seva empresa belluga cada any 5 vegades el PIB de Catalunya. Mai han fet publicitat, aquests sí que són de fets i no pas de mots. Es mereixaran un post al Decidit.

Hi ha el suïs Kamprad d' origen suec de l' IKEA que passa d' 1,7 a 22 amb idees revolucionaries a mercats madurs i sense massa més publicitat que el boca orella...fins i tot quan l' empresa ja era un monstre.

A l' enllaç del 88 que és de Fortune, hi trobareu breus resums del que han fet cadascun d' ells.
Salut i independència,
Cesc.

Andreu ha dit...

Benvolgut Cesc,

Sobre els "enriquits", recordar que si haguessin tingut la mala sort de nèixer i treballar a l'estat espanyol serien molt més pobres.

Pero haguessin subvencionat moltes coses tripartites, per imperatiu bolanyero.

L'entorn més inmediat es decisiu, abans de poder arribar a poder afrontar un mercat globalitzat amb garanties. I l'estat espanyol no és un entorn adient al desenvolupament empresarial, que no sigui del sector pocerista o nunyista.

Bon símil amb la Ducati, Cesc, però que no hi hagi, potser, massa intermitències i temps foscos...(he he)
Cordialment,
Andreu

Cesc. ha dit...

Benvolgut Andreu,
No et pensis a la llista 2009 hi apareix l' Amancio Ortega que no ha fet sinó retornar a la protoindustrialització del Manchester de finals del XVIII i agilitzar així els processos de confecció i els temps dels llençaments de les comandes.
Salut i independència,
Cesc.

Josep-Empordà ha dit...

Avui va de tecnología, company.

Tots els motors de quatre temps, com els de la Ducati, duen vàlvules, válvules que son accionades per l'abre de lleves. La diferencia entre el "desmo" i el "clàssic", és que mentres en el clàssic, les vàlvules es tanquen per l'acció d'unes molles, en el desmo son tancades pel mateix arbre de lleves per mitjá d'uns conta-balancins, evitant, per tant friccions i les resistències de les molles,a més, a altes revolucions, les molles corren el risc d'entrat en "resonància", és a dir, al girar el motor tant depressa, no dona temps a tencar les vàlvules quant ja s'han de tornar a obrir, havent d'aumentar la força de les molles per retardar aquesta "resonància", la qual cosa, a la vegada, aumenta la fricció i la resistència.

I no, el sistema de distribució "desmodròmica" no fou inventada per Ducati, qui la inventá fou la Mercedes, que ja avants de la segona guerra mundial havía fabricat automòbils amb aquest sistema.

Cordialment.

L'Espelt ha dit...

Cesc, company, amic, fins ara no he pogut llegir aquest brillant post.
Enhorabona, es bo de debo i, a mes, l'encartes!
No se com ho faràs per mantenir aquest nivell, pero no dubto que ho faràs!
Una abracada!

tresinores ha dit...

Jo crec que, Ducati no crea els clubs com a recurs de marketing, son els clients, els usuaris i els entusiastes de la marca que més enllà del simple rol de conductor s'estructuren en clubs. Això, també te la seva lectura política.

Cesc. ha dit...

Josep,
Tens tota la raó, el Dr. va adaptar el sistema dels cotxes de competició Mercedes de la decada dels 50 a les motos, el que és sorprenent és que encara avui les equipin i guanyin. Fins i tot que a l' any 2000 la revista britànica MCN la va nomenar "moto del segle". El que volia dir amb el post és que RCat no cal que inventi res, que l' independentisme i la meritocràcia són eines tant velles com el Desmo i que ben portades poden guanyar, encara avui, moltes curses electorals.

Cristoni,
Gràcies.

Tresinores,
Quan el 1996 entra Texas Pacific al capital de la marca, hi posen en Federico Minoli de conseller delegat, provinent de Benetton-USA i que abans havia estat a Procter&Gamble Itàlia. El primer que fa amb l' empresa en fallida tècnica, és crear el Museu de la marca a Bolonia, amb una inversió molt important. El segon que fa és crear "il mondo Ducati" amb l' objectiu d' incrementar la fidelitat dels "ducatistes" els clubs, vaja. El tercer és adquirir l' empresa de roba Gia.Ca.Moto i fer un acord amb Dainese imitant Harley que obté un 20% dels ingresos de productes afins.
Les inversions en R+D+i les passa de €3,2M a €12,9M...externalitza, això sí, el 80% de la producció...Una mica com ha fet RCat que va centrar-se en un web i un entorn de blogs (els Blocs amb Estrella) que van ser els que li van donar argumentació i transversalitat durant el Congrés...i després.
El tema D.O.C. (Desmo Owners Club) porta al World Ducati Weekend...no hi ha res improvisat...com els cursos de conducció esportiva o els Desmo Challenge pels ducatistes(competició tant masculia com femenina). Els clubs els ha permès, a més a més, de racionalitzar la distribució que tenien molt atomitzada (800 punts a 61 països) passant a 151 en règim de franquicia única, i a mercats seleccionats acuradament. Amb la millora de percepció de marca que això ha suposat.

Gràcies a tots pels comentaris.
Salut i indpendència,
Cesc.

Tresinores ha dit...

em trec el barret mestre!

蘿蔔糕Jolin ha dit...

That's actually really cool!!AV,無碼,a片免費看,自拍貼圖,伊莉,微風論壇,成人聊天室,成人電影,成人文學,成人貼圖區,成人網站,一葉情貼圖片區,色情漫畫,言情小說,情色論壇,臺灣情色網,色情影片,色情,成人影城,080視訊聊天室,a片,A漫,h漫,麗的色遊戲,同志色教館,AV女優,SEX,咆哮小老鼠,85cc免費影片,正妹牆,ut聊天室,豆豆聊天室,聊天室,情色小說,aio,成人,微風成人,做愛,成人貼圖,18成人,嘟嘟成人網,aio交友愛情館,情色文學,色情小說,色情網站,情色,A片下載,嘟嘟情人色網,成人影片,成人圖片,成人文章,成人小說,成人漫畫,視訊聊天室,性愛,a片,AV女優,聊天室,情色