dimecres, 18 de novembre del 2009

Salvador Sostres.



A casa ens varem subscriure a l’ Avui des del dia que va aparèixer.
Subscripció que vaig ampliar quan em vaig emancipar, malgrat que, pocs anys després, viatjant tant sovint com ho feia, el vaig fer enviar a casa l’ àvia, al poble.

Després l’ àvia, al cap d’ uns anys i de tant en tant, anava al Casal Parroquial on tenia “l’ Internet”,que en deia, i m’ enviava un correu amb la seva percepció de la realitat.
Destacant sempre, que per allà fora – a l’ estranger- per on jo em movia, només hi veia que guerres i fatalitats. Sempre m’ impactava aquesta manera reduccionista de veure el món. Com si el món fos el planeta del Petit Príncep.

No recordo exactament quan vaig descobrir en Salvador Sostres, era quan vivia a Dubai, això sí, i ho recordo perquè parlava de l’ estranger com si fos aquella pel·lícula de Sissí Emperadriu que tant agradava a l’ àvia. Ràpidament li vaig fer saber, a l’ àvia, que la meva vida a l’ estranger s’ assemblava més al que explicava aquell xicot, que no pas al sang i fetge que explicaven a “internacional” o “món” que en deien o en diuen.

Des de llavors la seva percepció del planeta va canviar. Les nostres missives telemàtiques ja no giraven al voltant de conflictes armats, ni de terratrèmols o aiguats... anaven més aviat sobre sofisticacions gastronòmiques que li explicava amb tota mena de detalls, i sobre excentricitats del luxe, com aquella “carta de coixins” que tenen les habitacions altes dels Marriott.

La seva visió política també va millorar, l’ àvia, l’ ecspanyol, ni el parlava ni l’ escrivia, amb el català ja feia i havia fet sempre, però malgrat això, que no és poc, en Salvador Sostres la va desacomplexar, li va fer perdre, definitivament, aquell punt de neguit que, per no saber la llengua dels ocupants, la feia sentir-se infradesenvolupada, malgrat viure-ho sense cap frustració.

Avui l’ Avui acaba amb la columna d’ en Sostres, l’ àvia ja em va deixar fa un parell d’ anys, a la dona el diari li segueix caient de les mans i jo segueixo més sovint exiliat que no pas a casa. Serà el moment de gastar-me el preu de la subscripció amb un bon dinar amb la dona i els nens, no sé si a Ca l’Isidre que tant agradava a l’ àvia, o al Via Veneto que tant agrada al Salvador.
Salut i independència,
Cesc.

7 comentaris:

Josep-Empordà ha dit...

Certament, sembla que els P$OEmontillistes estan tant desesperats que estan deixant entreveure la seua aterradora verdadera imatge.

Bé, ara que hebris de superba han entrat en el cercle viciós, será més fàcil fotre-ls al carrer.

Sant Jordi no pot tenir pietat d'aquest drac.

Cesc. ha dit...

Ben vist, Josep.
Confonen allò urgent amb allò que és important. Quan la competència fa això cal aprofitar-ho.
Que en Sostres voli lliure els serà com destapar la capsa de centenars de milers de papallones boniques de ser vistes i resultadistes a l' hora de trobar urna.
Que els sociates tanquin diaris i sileciïn priodistes en nom de la lluita armada...què vols que et digui, ara, que ho facin de siberites amb aportacions peculiars a la llei electoral...ja ho veurem.
Només espero que en Sostres pugui viure del que escriu, i que qui el silencia, senzillament, hagi vist en la sola de la seva sabata l' últim reguitzell de llibertat de trepitjar un home digne.
Salut i independència,
Cesc.

Andreu ha dit...

Bona nit,

En Sostres ha estat i seguia sent el millor columnista diari de la premsa catalana, l'escrita en català i també de l'escrita en castellà.

I, evidentment, el "producte" mes llegit, més consumit, cada dia, pels lectors de l'Avui paper i de l'Avui digital.

Sectarisme polític, evident.

I totes les urgències sociates, configuren l'escena d'eleccions al juny, com a més tard.

I la mala conciència del Carles Flo, d'oferir cobrar el mateix, però fent nomes l'entrevista setmanal.

Volen comprar el silenci, volen que els dissidents es tanquin la boca,..però no ho aconseguiran.

Com molt bé digué en Sostres, els bons, i ell ho és, sempre guanyen, sempre guanyem, al final de la partida.

I no sé quines coses més poden passar per a que no quedin tontos/imbècils que parlin de sociovergència.

Es una batalla total, a finish.

I en Sostres, com a molt bon professional del periodisme i de l'escriptura que és, seguirà visquent de la seva feina.

I tot vé per aquella nit tonta del 2003, en que , no per casualitat, quan el Pasquis plegava de manera irreversible, es van trucar els enamorats Motnilla i Puigcercos, amb mossen Carod de Judes, per vanitat congènita.

Tolerància zero . Ha de tenir, sempre, sempre, la primera oportunitat parlamentària de ormar govern, el líder del grup parlamentari guanyador de les eleccions.

El que ens haguessim estalviat!!

Cordialment,
Andreu

marc ha dit...

A mi em va durar ben poc la subscripció. L'endemà de l'acord de finançament la senyora que em va atendre em va dir "Ja sé per què us doneu de baixa."

Aquests dies deu dir el mateix.

Cesc. ha dit...

Bé, en Sostres, penso, acabarà a l'LV, com toca i cal, en una l' LV en català que caldrà posar al mercat amb èxit superior a l' exigit. Ha d' esdevenir el "diari" i que els nens el demanin al tió, o als Reis ni que sigui.
L' LV és menys vulnerable, té més nom i més net. És més arriscat comptar-hi, però és més a les totes, millor opció per comptar-hi.

Cesc. ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
GukGeuk ha dit...

Doncs a mi el Sostres no m'acaba d'agradar.

Que fa bé la feina ésa indiscutible, que sigui bon escriptor ja m'ho hauria de repensar.

Crec que Sostres, sense provocació, no té gaire a aportar i crec també que viure exclusivament de la provocació és el que poden fer aquells amb manca de talent.

Salut!