dilluns, 17 de novembre de 2008

High tech, high touch & ERC.



Sempre he entès les organitzacions, empresarials o no, com un conjunt de persones que cooperen entre sí per assolir uns resultats per mitjà d’ uns objectius coneguts i compartits.
La cooperació requereix comunicació; eficaç i eficient, i per tant, incorpora informació i sentiments, i es dona, sempre, en el marc d’ una relació. El dinamisme d’ aquesta relació afecta la qualitat de la comunicació i a l’ inversa.
Una de les claus de la comunicació és tractar d’ evitar d’ emetre judicis prematurs i discussions estèrils, interrompre l’ interlocutor o completar-li les frases, assumir que saps què vol dir...i avançar-se a dir-ho, distreure’ s fent altres coses al mateix temps que s’ enraona, avançar solucions abans de conèixer la totalitat de la diagnosi del plantejament del comunicant. Per no parlar del menysteniment o del fet de deixar l’ altre amb la paraula a la boca, comportament propi del caragirat.
En Walid, un company que feia de gerent a les oficines de Dubai, home molt amic dels acrònims – format a UCLA em sembla recordar- va ser qui va definir-me, amicalment, com un MBWA (Management by Wandering Around, va aclarir-me ell mateix), pel simple fet que quan hi anava procurava de saludar i parlar, poc o molt, amb tothom i també, pel fet de fer conèixer a tot l’ equip els motius i objectius de la visita mostrant-me sempre obert a escoltar els seus suggeriments de millora, normalment meditats i assenyats, sincers, que volguessin adreçar-me.
Fins que havia conclòs aquestes trobades informals, tea breafings, en dèiem, no ens entaulàvem amb en Walid, per determinar l’ agenda i la planificació de les reunions amb els diferents caps de departament o el que toqués de fer segons l’ ordre del dia previst.
Va ser un jove enginyer indi, en Rajandhran, en una d’ aquelles trobades informals, qui va fer-me un suggeriment molt suggestiu. Em va proposar de crear, per mitjà del correu electrònic, una xarxa de complicitat entre els enginyers de projectes dels diferents països de la zona, que els permetria cooperar sense ni malmetre’ s mercat, ni cap cost significatiu. Un Win-Win autèntic. Com no podia ser d’ altra manera va ser autoritzat i se li van donar una dotzena d’ adreces, per començar, amb una carta digitalitzada que feia de salconduit, per poder portar a terme la iniciativa sense entrebancs innecessaris.
L’ èxit va ser notable, no només van pujar les vendes, sinó que el percentatge o ràtio de comandes signades sobre els pressupostos cotitzats també va millorar, per tant la productivitat del departament va pujar amb un cost pràcticament zero. En Rajandhran va ser promocionat i els sistema va eixamplar-se.
Uns mesos més endavant va dir-me, en un raport, que creia que l’ ús d’ e-mails era bo, però que es podria millorar. Em va explicar que molta part de la comunicació que pretenien transmetre’s era difícil de redactar, i que per tant es perdia una dimensió essencial de la voluntat o efectivitat comunicativa desitjada, amb els correus era difícil imprimir el to de veu, era impossible gesticular, o senzillament representar una trobada amb un client i ensenyar als companys de xarxa a argumentar o rebatre’ l.
Organitzar trobades presencials entre segons quins expatriats a segons quins països és força complicat, requereix molt temps, cues infernals per obtenir els visats i força diners, però en Rajandhran n’ era conscient, va dir-me que res d’ això era necessari, que hi havia serveis de videoconferència de molta qualitat i a preus molt assequibles...que farien el fet. Naturalment va ser autoritzat.

A ERC, organització estatutàriament assembleària i sense ànim de lucre, sense massa expatriats ni cap entrebanc per la mobilitat o les possibilitats de comunicació dels seus integrants, ens trobem amb unes caigudes de vendes espectaculars, perdem votants a cabassos, i les previsions són pitjors que dolentes, i com a política de Partit tenim l’ estricta rigidesa d’ una direcció que fa el sord, que menysté sectorials i els professionals que les integren...no sé pas què me’ n diria en Rajandhran...
Salut i independència,
Cesc.

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Bò per Catalunya, felicitats per la inauguració.

Anònim ha dit...

Senzillament, que l'Esquerra actual se sembla més a una empresa versió 0,1 abans d'empresa versió 2.0
Els actual dirigents d'Esquerra creuen que els militants som frikies i no tenim n'idea de política.

Fa 2 anys vaig fer-ne un article que comparava també els partits i l'empresa.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/56771

joliu ha dit...

Està molt bé l'exemple. Deu ser per això que sempre sento dir allò de: 'si aquesta colla treballessin a l'empresa privada ja els haurien fet fora'
Molt bon post. Això apunta bé.

I l'Andreu? encara no et coneix el blog? On és el seu llençol?

Cesc. ha dit...

Ben vist, benvolgut Joliu, el mercat és higiènic i expulsa als encantats...l' Administració té un tarannà entre vitalici i condescendent amb els incompetents. Tot i que conec força gent que hi treballa que ja voldria al meu equip, veritables pencaires. Motivats d' esperit i rigurosos amb ells mateixos i la seva tasca. Ara, no és el cas dels dirigents actuals a la Generalitat, que semblen trets d' un concurs d' obtusos.
L' Andreu va escriure al primer post, el què no sé és com va trobar el Bloc tant aviat, per aquest post és massa d' hora per saber si li agrada, ell no acostuma a escriure fins havent sopat.
Salut i independència,
Cesc.

Salvatore ha dit...

Cesc,
encara no havia accedit al teu blog, he de demanar-te disculpes pel retard.
M'ha agradat força el teu article, ara cal extrapolar aquesta idea a tots los catalanistes.
Per la meva part, ja he enviat a les meves amistats el recull dels Blogs Against Tripartit.

Salutacions Praguenques

Salvatore

Anònim ha dit...

Benvolguts,

Sí, benvolgut Joliu, ja vaig debutar en dia festiu.
Quant al darrer post, bé. Força bé. Però el problema, en política, crec, és el nefast sistema de llistes tancades encara vigent.

Dona gust, a mí, almenys, veure això de les campanyes nordamericanes, amb alguns professionals, sí, molt bons, molta logística, molta sociologia i estadística i moltíssims voluntariat.

I en un subcontinent, com són els EUA, els finals de les primàries, i les presidèncials, són, tècnicament, molt més àgils, vives, i amb reaccions canviants, que a Catalunya, un petit pais, on les 5 estructures/aparells triguen més en reaccionar que als EUA.

Es curiós comprovar com, ací, els caps de campanya són vilipendiats, criticats, difamats, encara que guanyin, pels col.legues dels candidats. Iversemblant. Tothom sap que si el cap de campanya s'equivoca, ha estat el candidat, el cap de llista (ací) qui l'ha pifiat. La campanya es responsabilitat del candidat (com ha de ser) i, ací, en canvi, sembla que els "liders" fins i tot puguin dir que la campanya ha anat malament, donant les culpes a assalariats o a professionals contractats.

En Cesc, a més d eles seve s pròpies virtuds, té la sort que és "amo" i decideix ràpid. Però si estès dins l'engranatge sorollos però lent de les empreses grans, on pasa com a la politica partidista ací, de que sobretot la responsabilitat , si surt malament, sigui d'altri, veuria com ja es mes dificil.

Es una questió de responsabilitat, de capacitat de decisió i de responsabilitat. I de confiança, mentre se'n té.

Però aquest mercat de calaf permanent que són aquells partits que posen a gent d'un cantó del pais a "dirigir" teoricament una àrea, sense tenir-ne capacitat; a un altre a fer discursos de pseudolíders; sense organització d'empresa, amb talent i gent capacitada i de talent especialitzat a cada lloc, acaben com els comitès d'empresa actuals: criden, criden, fan notes, fan reunions i reunions, i no saben del que parlen. Ni arreglen res, els hi colen tots els gols del món, i només es preocupen d'estar alliberats per a treballar/estar fent d'alliberats a Nicaragua o a Ferraz, o fer articles.

LListes obertes, i en 10 anys, tot net, sense cap tipus de dubte.

Però, i em dol, ja no sé que veuré més tard: si la independència catalana o les llistes obertes a Catalunya.

Cordialment,
Andreu

P.S.- Benvolgut Joliu

He fet una proposta boja a casa teva. A veure que et sembla...

Anònim ha dit...

Soc afortunat de coneixre en Cesc.

La nostre coneixença neix d'una profunda discrepancia que amb el pas del temps, ha passat a un segon pla, havent convergit en moltes de les nostres anteriosr divergències.

Ben mirat, potser aquest és el mal del catalanisme, mal que els aprenents de Maquiavel del pscPSOE no es cansan d'escampar, sent aixó la seua principal estratègia pel control de Catalunya.

La nostra principal discrepancia és que ell, encara creu que ERC es pot redreçar, i jo, no. Diu que soc pessimista, m'ho diu ell al qui reconec un optimisme i possitivisme fora de mida. Quant era més jove, jo també era tant positiu, però amb el pas del temps, t'assebentes de com van les coses i et tornes més escèptic. Ja sabeu, un pessimista és un optimista ben informat.

En qualsevol cas, benvolgut Cesc, estic content de, en les circunstàncies extranyes que tu saps, haver-te conegut, i també em plau el teu nou post, que coneixen-te, auguro que será un referent.

Cordialment.

Cesc. ha dit...

Bé gràcies a tots pels vostres comentaris.

Popota, no sé si serà bo per Catalunya, si ho és per algún català ja em satisfarà prou.

Manel, l' actual direcció d' ERC no sé massa bé de què té idea, ni quines pensades tenen pròpies, no pas les pre-cuinades a Nicaragua i re-escalfades a Calàbria.Així ens va.

Joliu, un dia faré un post sobre les certificacions de qualitat de les indústries, els costos de la no-qualitat, les garanties als consumidors i l' obligació de reposició o abonament dins el periode de garantia, i ho relligaré amb l' escassa solvència garantista dels partits i el nul respecte als seus propis programes i compromisos electorals. Oi que ho agafes?

Salvatore, la teva experiència de rodamón incombustible de ben segur que farà aportacions interessants en aquest bloc. Vigila amb les praguenques!...que això no és precisament KSA.

Andreu, és ben curiós que en un país de cuiners reputats com és el nostre i de menestrals entregats a la feina a peu de màquina, el director d' orquestra de les campanyes electorals sigui mal considerat per alguns, però ho va ser en Vendrell, en Madí relativament al Congrés, i en Zaragossa se' n va sortir més bé perque tot i el fracàs estrepitós de la seva campanya, tenia lligat el tripi.
Respecte a les empreses molt grans, discrepo, en el generalisme, tot i que entenc el que vols dir, la meva experiència "laboral" en un monstre colosal es redueix a unes pràctiques que vaig fer al departament de MKT de la Nestlé, en els temps del traspassat Masip (ACS), i era força atent i respectuós amb tothom, paternalista gairebé.
D' això de les llistes obertes també en sóc partidari, però si parles amb altres persones d' esquerres et diran que donaria moltes possibilitats als poderosos, hi ha per algún lloc del web d' RCat un article d' en Jordi Comas al respecte. Molt bo, en la linea del que dius.

Josep, em fas content al saber que ja no divergim, això d' ERC i CDC ha de ser com les vies del tren, un mateix destí, amb diverses estacions...i una bona locumotora que escombri qui gosi posar-se pel mig...però no encreuar-se, que fotariem l' invent a fer punyetes.
Salut i independència,
Cesc.

Anònim ha dit...

Home!...divergir, divergim.

Tu creus que ERC té sol.lució, i jo no, però no és res que faci inviable la amistat, i més quant, al cap i a la fí, aixó no passa de ser una divergència que el temps acabará d'aclarir.

A més, quí diu que no sigui bo divergir...civilitzadament?

En el que ja no divergim, i que fou motiu d'agres polèmiques al inici de les nostres "escomeses blogistiques" és en l'error del tripartit i la maldat del pscPSOE, que ja és molt.

Arnau Oteji ha dit...

Mite, arribo tard però felicitats per la incorporació a la catosfera. Calia i era de justícia.

Salvatore ha dit...

Rodamón, i encara més, ja que l'any que ve estaré pràcticament per terres suabes, els nostres col.legues de Baden-Württemberg coneixen bé què vol dir ser pioner en economia......
De fet, dissabte passat vaig pensar en tu, estava sopant en un restaurant de Praga amb música en viu, i ens varen treure uns quants a ballar la polka. A mi em van aparellar amb una russa molt simpàtica de talla XXXL.... no vegis, encara ballava jo quan la música ja s'havia aturat. Si haguessis estat mab mi, t'haguessin aparellat amb una de les seves amigues....
En fi, ja he explicat a tots que jo sóc català, els txecs i els alemnays no tenen cap dubte a l'hora de situar Catalunya al mapa, es nota que el grau de cultura el tenen força avançat.
Si aneu demà a sopar amb el Sr López-Tena, que us vagi de gust, i aquí estic jo pel que demaneu disposar.

Salutacions des dels Sudets

Salvatore

Cesc. ha dit...

Compatriotes,
No arribo a l' ordinador fins ara, i veig amb goig que hi ha més entrades.

Josep, no he estat mai partidari del psoe, només de l' alternança. Avui m' han enriquit amb la conceptualització processal de desfer nussos d' entesa, o malentesos nuats...n' haurem de fer un post o com a mínim una catxassa amb suc de llima a peu de platja.

Mite, ja ho veus al final m' he Decidit. A veure si som capaços de fer una cosa bonica de poder ser dita.

Salvatore, l' altre dia vaig estar amb un advocat el germà del qual és força amic teu, de temps de l' escola. És un RTV. Per cert, ara viatjo poc però aviat haig d' anar altra vegada als jardins de l' Edén, n' Erick encara hi és?
Demà sí que vaig al sopar, ens hi veiem?

A veure clientela, tinc dos posts al cap, un del Japó i UDC, i un altre d' EuroDisney i els sociates, o al revés...tanto monta monta tanto.
Quin us ve més de gust?
Ja ho veieu, bloc amb posts a la carta.

Apa, voteu! Demà m' hi poso.
Cesc.

Salvatore ha dit...

Cesc,
em mola l'eurodisney, tinc ganes de veure el Montilla intentant parlar en francès.
Avui no puc venir a sopar, a no ser que vingueu vosaltres a sopar a Praga. Conec un lloc ideal.
M'intrigues amb el germà de l'advocat. A veure si em dius qui és via mail.
L'Erik encara esta a KSA. Et passo el seu mail perquè el trobis

Records praguencs

Salvatore

Cesc. ha dit...

Mecasumdena, benvolgut Salvatore, vaig pensar que ningú havia votat i vaig tirar per la banda Sushi.
De fet el tema de l' Eurodisney era sobre l' ensarronada del capitalisme de prime-time i de la distància i diferència entre preu i valor en una marca...lligat amb el PSZzz. Deixem respirar aquest uns dies i em poso amb l' altre.
Disculpa,
Cesc.