diumenge, 14 de desembre de 2008

Areté & tripi.

Va ser Homer qui primer va anomenar Areté a l’ autosuficiència de l’ individu, la suprema virtut humana, l’ home complet de Plató i Aristòtil. A Àtica era habitual trobar gent capaç d’ enraonar amb criteri de qualsevol cosa...
Després de la guerra amb Esparta, el roc a la faixa que més bé havia sabut desar Atenes era el Dracma, inalterat malgrat totes les vicissituds. Els successius governs tant de dretes com d’ esquerres, ho havien abocat tot, sense manies, al forn de la guerra. Però s’ havien negat, això sí, a desvalorar- la amb l’ inflació. El seu contravalor en plata es va mantenir inalterat.
El d’ Atenes era encara l’ únic sistema bancari organitzat racionalment. Tot el comerç internacional del Mediterrani era basat o garantit per la seva moneda.
Amb la guerra la majoria de pagesos havien abandonat el camp i anat cap a ciutat...com sempre l’ urbanisme va ser irreversible...
El banc d l’ Estat va subhastar les terres, que van passar a ser propietat d’ industrials, menestrals i explotadors miners, ara esdevinguts latifundistes, els camps treballats per mà d’ obra esclava.
La guerra havia creat escassetat de productes, amb la seva fi, els bancs van donar crèdit a tothom qui volgués vendre, a la gent amb iniciativa, perquè poguessin comprar allà on ho trobessin i distribuir-ho o vendre-ho allà on hi hagués necessitat, tant a ultramar com al rerepaís.
A part del benestar econòmic semblava que Àtica havia arribat a la sensatesa...però tot era aparença.
Aristòtil ens diu que hi havia un club aristocràtic, els membres del qual, es comprometrien, sota jurament, a obrar contra la col·lectivitat. Era la codificació del desordre i dels abusos, evasions i corrupcions eren la regla...Isòcrates diu més, diu que per trobar un patriota cal anar al cementiri. Plis-plas.
Com pot caure tant baix un país, tot un poble, que a la generació precedent havia estat el més vital del món?
Segurament hi ha una paraula antipatriòtica llavors i avui, que es va gestar en aquell desori KOSMÒPOLIS.
L’ agnosticisme polític, com es diria avui, el semenfotisme, havia passat de ser crim i immoralalitat, a ser el seu pa de cada dia. La gent es desentenia de la seva responsabilitat política i demogràfica...un Carpe Diem fastigosament sociata. La mort de l’ Areté.
Fins i tot Plató, en això, deixa a banda la seva xicra rima, i fa costat a Aristòtil i diu que una polis només es governa bé, quan els seus ciutadans es coneixen entre ells. Amb la discrepància i l’ unitat d’ acció es combat l’ abstencionisme i la deserció.
Contra l’ ignorància eixugadora, l’ enemic, no hi ha ciències i lletres ni dretes ni esquerres. Hi ha unitat. Patriotisme.

Als nostres dies la síndrome de l’ egoisme, reforçat per una sèrie de mitges veritats, s’ h apoderat de les nostres organitzacions, de la nostra societat i de les nostres ments. És necessari enfrontar-se a aquesta glorificació del seu interès propi i de les mentires amb les que es recolza.
La cobdícia va demanar a les empreses (només?) que oblidessin la responsabilitat social (electoral?) per generar, només, un bon valor per l’ accionista (militant?), considerant les cúpules (o executius ?) com els únics responsables del rendiment econòmic...obviant, expressament, una altra característica no menys humana, el COMPROMÍS...a la manera sociata.
Confonent la societat, il·lusionant-la amb uns no valors socials, només de l’ accionista (oi?), de la propietat, molta agressivitat, confosa amb un flux creixent de prosperitat.
Cal dir que més enllà del càlcul cal el criteri, i la situació viscuda dificulta discernir tant econòmicament com política entre costos a curt termini i valors essencials d’ arrels profundes.
Posant-nos avui tots a calcular, acabem obtenint una societat conspiradora...trobem que cal iniciativa individual...però englobada en un compromís social.
Curiosament, l’ accionista, ha vist una evolució financera i social no massa lògica...passant de la rere botiga a l’ aparador...tradicionalment els accionistes han estat perceptors residuals de les empreses, el lucre venia després dels compromisos, dels empleats. Avui és diferent. L’ empresa funciona darrera els beneficis sense la menor consideració (vegeu polítiques de dividends)...els desitjos dels accionistes han esdevingut necessitats.
A l’ economia moderna amb informació instantània, accés global al capital i gestió d’ accions per la xarxa, cada vegada menys accionistes estan vinculats a les empeses que posseeixen.
Als accionistes no els preocupa gota l’ empresa, ni els directius...ara als directius els preocupa i força els comportaments trimestrals de les accions...dels accionistes. Acaben confonent els terminis i les projeccions amb les necessiats...tot plegat amb la immediates curterminista.
Com a Àtica s’ ha trencat el pacte del compromís de seguretat amb el de lleialtat. Hi ha un graó...de terminis. Res més.
Salut i independència,
Cesc.

Ps: Post dedicat, des de Bahrein, a en Joliu i a tots els amics republicans que contents i conscientment enganyats donem i donarem suport al menor dels mals. Vagi des d’ aquí una abraçada. Disculpes a en Salvatore, el post no m’ ha deixat temps per dedicar a Flandes...però tranquil...aviat hi tornaré. Visqui Catalunya!

7 comentaris:

joliu ha dit...

Gràcies per l'honor immerescut, sobretot essent el post de tant alta qualitat.
"Com pot caure tant baix un país, tot un poble, que a la generació precedent havia estat el més vital del món?"
Són coses que passen, la baixada és molt més ràpida que l'ascens.

Els paral·lelismes que fas són molt il·lustratius i encertats. Els símptomes que percebem de la situació política i econòmica són inequívocament pròpis de la decadència.
Contra això encertes la recepta: patriotisme.

Cesc. ha dit...

Veig que les agafes volant, benvolgut Joliu!
Així m' agrada, matar un conill no té més secret que saber-li treure amb cura la fèl!
La resta són pit i collons!
Salut i independència!
Cesc.

Anònim ha dit...

Benvolgut Cesc,

Res a afegir. Dia a dia, et superes.

Cordialment.

Salvatore ha dit...

Benvolgut Cesc,
passa que el máxim beneficiat d'una societat letargada, de la cultura del mínim esforç, del passotisme i de la manca de patriotisme català és el PSC. Per això les seves polítiques van encaminades a tenir una societat o bé passota, o bé que miri a un altre lloc, mentre ells fan i desfan al seu gust.
Gràcies per les salutacions, a veure si pots trobar-te amb l'Erik el Flamenc i li demanes un cop de mà per la Gran Marxa Cap a Brusel.les.

Records desde Txèquia

Salvatore

Andreu ha dit...

Cesc,

Això de tenir bloc propi ha permés disfrutar dels teus textos més llargs.

Enhorabona!

Cordialment,
Andreu

P.S.- Per cert, benvolgut Cesc, jo et podria fer d'agent literari...mentre estàs de viatge. Ai, que això d'Internet i els portàtils ho cobreix...

Cesc. ha dit...

Josep,
D' això tracta justament civilitzar-se, cada dia una mica millor...tot i que sempre es pot tenir un mal dia.

Salvatore,
Ho tinc molt complicat per trobar-me amb l' Èrick, a Bahrein hi ha molta feina a fer, i el temps que tinc és molt breu. Tot i això miraré de contactar-lo.
Els sociates, vaja una colla de venuts! Sembla mentida que la gent no els llenci les sabates i els anomenin el nom del porc quan treuen el nas pel carrer.

Andreu,
M' autolimito a l' equivalent a un foli i mig...jejeje.
Ben cert, viatjar amb el portàtil et manté connectat, enllaçat a casa...ha perdut romanticisme però ha permès guanyar productivitat. Ja no ets mai enlloc, sempre ets arreu.
Salut i independència,
Cesc.

蘿蔔糕Jolin ha dit...

That's actually really cool!!AV,無碼,a片免費看,自拍貼圖,伊莉,微風論壇,成人聊天室,成人電影,成人文學,成人貼圖區,成人網站,一葉情貼圖片區,色情漫畫,言情小說,情色論壇,臺灣情色網,色情影片,色情,成人影城,080視訊聊天室,a片,A漫,h漫,麗的色遊戲,同志色教館,AV女優,SEX,咆哮小老鼠,85cc免費影片,正妹牆,ut聊天室,豆豆聊天室,聊天室,情色小說,aio,成人,微風成人,做愛,成人貼圖,18成人,嘟嘟成人網,aio交友愛情館,情色文學,色情小說,色情網站,情色,A片下載,嘟嘟情人色網,成人影片,成人圖片,成人文章,成人小說,成人漫畫,視訊聊天室,性愛,a片,AV女優,聊天室,情色