divendres, 19 de desembre de 2008

Habibi & Finançament.


Volia fer-vos saber a tots, abans de res, que el Decidit ha estat enllaçat al Singular Digital, tot un honor per qui l’ escriu.

Aquests dies a les empreses anem de bòlit amb pressupostos i planificacions, avui el post anirà una mica per aquí, sobretot per aquells prudents financers que van agafant més i més protagonisme amb la conjuntura d’ incertesa actual.
La comptabilitat de costos té un triple objectiu: presa de decisions, avaluació de resultats i valoració de les existències. Simplificant una mica, podríem dir que tant la valoració d’ stocks com la presa de decisions es fan en funció dels costos unitaris, mentre que l’ avaluació de resultats a partir dels comptes departamentals o de l’ estructura organitzativa en general.
Els costos unitaris es composen principalment de directes i indirectes, els directes són clars, fàcilment identificables, tants caps tants barrets. Els indirectes requereixen de criteri i són la font de moltes discussions entre diferents departaments durant aquests dies, cal veure a qui se li penja la llufa dels recursos productius ociosos...o el sou del Director General, per exemple.

L’ altre dia a Manama, Bahrein, fent una copa amb un financer, en un local que havíem sovintejat, vaig copsar que hi tenien avellanes de Reus pelades i en bossetes, en vaig demanar un parell, que ens van portar en un cistellet, i vaig felicitar al propietari de l’ establiment per la iniciativa. Es va engegar una conversa, on el compta-duros va prendre la iniciativa, que més o menys va anar així:

Financer (F) : Vostè és conscient de què li costen les avellanes?

Propietari (P) : Res, gairebé res, amic meu, només hi tinc que guanys. Bé, vaig haver de comprar els cistellets per 10 €, i per les avellanes en pago 0,12€ per bosseta i les venc a 1€. En tinc 100 bosses. Aviat hauré recuperat l’ inversió. En venc 7 cada dia i creixent!

F: A vostè li manca realisme, habibi, no és conscient de les complexitats financeres implicades en el tema. Li manca precisió, exactitud.

El propietari va mirar-se’l estorat. No l’ acabava d’ entendre. Movia el cap rítmicament.

F: Per ser precís, ha de considerar les avellanes a l’ àmbit global de l’ empresa, hi ha d’ imputar una part de les despeses generals; de la llum, de l’ aire condicionat, de les cambreres, del cocteler...

P: Del cocteler? Però què hi té veure el cocteler? Si ni ho sap que tenim avellanes!

F: Sigui conseqüent. Els clients venen al seu local a prendre un combinat, que els hi fa el cocteler, i és llavors que demanen unes avellanes per acompanyar el còctel. Per tant ha de carregar-hi una part del seu sou. Em manquen dades, però pel cap baix hi ha de carregar uns 500€ a les avellanes.

P: 500€ de despeses generals a les avellanes?

F:Bé per ser més precisos, la quantitat ha de ser major, ja que vostè fa fregar el terra i els banys cada dia, renova la música ambiental, obsequia la policia local amb una ampolleta de conyac perquè no l’ emprenyin...uns 650€ estimo a manca de més dades.

P: Caram, el venedor d’ avellanes, un home molt trempat de Reus, em va dir que em serien altament rentables les avellanes!

F:Però aquell home, habibi, és un comercial i no un financer !. Ha de ser conscient que la seva línea d’ avellanes no és econòmicament viable. És un focus de pèrdues. Vostè té un bon problema, una via oberta sota la línea de flotació del negoci que cal aturar.

P: Vatua el món dolent! Quantes bosses haig de vendre? 50 cada dia?

F: Bon amic, vostè no acaba de fer-se càrrec de la magnitud de la tragèdia, si augmenta les vendes li augmentaran els costos operatius. La comptabilitat és taxativa en això “ quan augmenta una certa activitat, ha de suportar més despeses generals”. No, augmentar les vendes no li serveix!

P: Casum l’ olla! Així què puc fer?

F: Bé, podria començar per reduir l’ estructura de costos de les operacions.

P: Menys mal! I per on començo?

F: Bé, veig que em va entenent, hauria de començar per canviar de local, busquin un de lloguer més assequible, redueixi els sous del personal i desfaci’s de qui sigui prescindible, netegi els banys només un cop per setmana i fregui el terra un cop cada quinze dies. Hauria també de vendre les bosses d’ avellanes a 6€, si no hi vol perdre fins la camisa.

P: Però a sis euros qui me les comprarà? No és millor que les llenci a les escombraries?

F: S’ ho pot permetre?

P: Per descomptat, els 12 cistellets em van costar 120€ i les 100 bossetes 12€ més. Ho perdré, però m’ oblidaré d’ aquest maleït negoci.
F: No és pas tant senzill, vostè ja està en aquest negoci, en el mateix moment que els llenci vostè afegirà 650€ de despeses generals a la resta de la seva activitat. Sigui realista. S’ ho pot permetre?

P: Malviatge! Tant bon negoci com pensava que jo feia! I una mica més i m’ arruïno!

F:Aquesta és la nostra missió a la vida, habibi, dissipar els miratges del que són víctimes un, malauradament elevat, nombre d’ empresaris i directius.

Sembla que el nostre al.lòcton President, al Japó, no en va tenir prou per fer-se’n càrrec de la seva incompetència manifesta, diu que dissabte vol anar a Madrid a desencallar el finançament...a reduir l’ espoli. Ja veure’ m quines noves ens porta...i quines repercussions en té.

Salut i independència,
Cesc.

14 comentaris:

Anònim ha dit...

La mare del tano!!

Cesc, a partir d'ara, faré com el financer, només llegiré les sis ùltimes línies del teu post!"!.

Anònim ha dit...

La Generalitat ho té encara pitjor, perquè a diferència del negoci de les avellanes, tot el cost és indirecte, les despeses han crescut un 30% en els darrers 5 anys, i els ingressos directes fa també 5 anys que es mantenen estancats, els ingressos indirectes estan baixant en picat i si no havia prou, els interessos per pagar el deute acumulat amenaça en deixar la liquidat a uns minims que pot fer perillar l'activat del dia dia.
Tot amanit per un consell directiu comandat per un CEO que pensa que un balanç és el mascle de la balança.

Salut i Independència.
Manel des de l'Exili

Anònim ha dit...

genial!

Salvatore ha dit...

Suposo que les avellanes de Reus li devia vendre el Sr Pont del Borges.
Però això dels 500€ del cocteler? no has pensat en repartir els costos entre tots els cubates que es serveixen? Més que res, faràs agafar mala fama a les nostres avellanetes, i més ara que han caigut de preu. Una miqueta més de patriotisme, amic Cesc!
Que et provi el Nadal, i no oblidis que els turrons estan fets amb ametlles i avellanes del Baix Camp!

Cesc. ha dit...

Josep,
Jo això només ho faig amb el bàsket televisat. Hem miro el desenllaç per no perdre els nervis.
Manel,
Molt bo això de que el balanç és el mascle de la balança. Ara, com un dia va dir-me en Canela al BGS, jo també dubto que l' al.lòcton sigui tant burro com fa veure que és. Sota una aparença d' incompetent i maldestre va acomplint el seu objectiu de trinxar la Nació. Els desequilibris financers generats pel tripi es trigarà força temps a corregir-los.

Tresinores,
M' agrada que t' hagi agradat.

Salvatore,
De fet qui li venia les avellanes era el de menys, vaig triar les avellanes de Reus com podia haber triat les escopinyes del Maresme...jeje. El post tenia un doble objectiu, per una banda demostrar, amb un diàleg imaginari, que quan una empresa escolta només una de les seves potes (en aquest cas la financera) que no pas la seva globalitat organitzativa, la nau trontolla, es desequilibra. L' erra. És evident que les avellanes eren rendibles. Molt rendibles, però el financer arribava a dir que s' havien de deixar de rentar els urinaris per fer-les interessants. Era un diàleg portat a l' extrem del despropòsit...però no et pensis que pels dies que corren no en sents de bajanades d' aquest calibre.
El segon missatge era demostrar, sintèticament, com els coneixements poden abusar de l' ignorància per la via del silogisme. En montilla va d' acord amb els tècnics del ministeri amb qui fa veure que negocia, ara, les crosses, la direcció d' ERC i IC sí que es poden empassar qualsevol gripau que els sociates els encolomin. És una llàstima. Però és així.

Salut, independència i Bon Nadal a tothom!
Cesc.

Anònim ha dit...

Benvolgut Cesc,

primer, enhorabona per la iniciativa! A part de dir moltes coses, tens moltes coses a dir, gent com tu és necessària.

I, pel que fa al to, si no el baixes un pelet, a Nicaragua no t'entendran. Tu mateix.

Per cert, estaràs content que en Valdero hagi plegat, no?

Jo, però, dolentot, deixo una pregunta a l'aire: quant temps fa que va ser nomenat?

Cesc. ha dit...

Benvolgut Marrameu,
Benvingut!
L' Emili, em sembla, que va entrar a Govern just quan van expulsar ERC. S'hi va quedar. Havia demanat l' exedència a l' UB i a ESADE on donava classes, pocs dies abans. Va ser com un periode d' interinitat.
Després amb el segon tripi, o tercer que diria l' Andreu, va intentar portar a terme les polítiques amb les que creia fermament i per les que estava més que preparat. Abans del Congrés d' ERC ja va sortir a la palestra a denunciar la situació que la satel.lització significava. Amb el resultat del Congrés i les famoses línees vermelles assumides pels calabresos els va donar el benefici del dubte, també tenia esperances amb el nou finançament. Va ser ja al veure que li retallaven en un 43% el pressupost, que honradament havia administrat amb eficiència, i al veure el desori d' una conselleria portada amb els peus, i com el Partit es saltava a la torera totes les línees vermelles i es supeditava a les directrius sociates que va decidir plegar i tornar a la docència.
De fet que gent com l' Emili dediqui uns anys al País és motiu d' orgull patriòtic, que en plegui com ell ha fet, és motiu de dignitat patriòtica.
Salut i independència,
Cesc.

Anònim ha dit...

Bé, Cesc, només afegir-te, doncs, que fa més de 2 anys que és alt càrrec.

Ara ja se'n pot tornar a la docència, amb el sou que li quedarà!

Moltes vegades, les coses no són el que semblen...

Salut, bones festes i independència

Cesc. ha dit...

Benvolgut Marrameu,
Els ingressos com a docent, a l' UB i l' ESADE, superaven de llarg els que ara percebia com a alt càrrec. A mi també em costa d' entendre com és que ha trigat tant a tornar a la seves ocupacions acadèmiques. De vegades, poques vegades, l' entossudiment patriòtic va contra la pròpia cartera. Com és el cas de l' Emili.
Salut i independència,
Cesc.

Anònim ha dit...

Benvolgut Cesc,

no dubto, en cap cas, que en Valdero plegui per discrepàncies amb l'orientació del tripartit, ja que qualsevol persona equilibrada pot veure que és un desastre immens a tots nivells.

Però el fet que hagi dimitit ara i no, per exemple, fa sis mesos, per mi, és molt indicatiu. Aquest termini, creu-me, li serà molt beneficiós.

I repeteixo que no dubto del seu compromís nacional.

Cesc. ha dit...

Vols dir que així té un vitalici?
Ho desconec absolutament, però dubto que li serveixi per viure'n.
Sé que a nivell municipal els alcaldes quan pleguen no tenen ni atur, però a nivell nacional ho desconec.

Anònim ha dit...

Bé, doncs Cesc, si era funcionari, t'asseguro que suficient per viure'n.

Salut i suficiència

Segador de Farners ha dit...

No he entès el post, algú m'encamina cap el sentit real de l'escrit?


Intentant no ser gaire totxo, atentament Segador.

蘿蔔糕Jolin ha dit...

cool!i love it!AV,無碼,a片免費看,自拍貼圖,伊莉,微風論壇,成人聊天室,成人電影,成人文學,成人貼圖區,成人網站,一葉情貼圖片區,色情漫畫,言情小說,情色論壇,臺灣情色網,色情影片,色情,成人影城,080視訊聊天室,a片,A漫,h漫,麗的色遊戲,同志色教館,AV女優,SEX,咆哮小老鼠,85cc免費影片,正妹牆,ut聊天室,豆豆聊天室,聊天室,情色小說,aio,成人,微風成人,做愛,成人貼圖,18成人,嘟嘟成人網,aio交友愛情館,情色文學,色情小說,色情網站,情色,A片下載,嘟嘟情人色網,成人影片,成人圖片,成人文章,成人小說,成人漫畫,視訊聊天室,性愛,a片,AV女優,聊天室,情色