dimarts, 2 de desembre del 2008

Cafè & Tripi.





Hi ha empreses que sorprenen, no t’ expliques com algú, amb tant poc temps, pot fer una cosa semblant en un mercat tant madur com pot ser, per exemple, el del cafè.
Starbucks neix el 1971 al Pike Place Market de Seattle, com una botiga especialitzada a vendre grans de cafè aràbic als “puristes” del cafè. El 1982 després d’ un viatge a Europa d’ en Schultz, venedor i futur CEO de l’ imperi, i fascinat per la cultura del cafè a Itàlia, decideixen obrir la primera cafeteria prop de la botiga.
El mercat objectiu són gourmets de coll blanc, preferentment femenins, d’ entre 25 i 45 anys...al 1992 ja disposaven de 140 locals, i en Schultz decideix sortir a borsa, sense manies, va aconseguir 25M$ que va destinar a l’ expansió.
El 2002 ja era el més gran d’ USA, un terç de les cafeteries eren seves, amb uns índex de creixements mitjans acumulats del 40%, mentre els ingressos ho feien en un acumulat del 50% anual. 20M de clients, 5000 locals al món obrint un promig de 3 locals per dia. Semblava no tenir límits.
El més sorprenent és que no gastaven o invertien gairebé res en publicitat, es van centrar només en la qualitat del producte, del servei i de l’ atmosfera dels locals. Sempre cèntrics.
Paulatinament el perfil de client anava canviant, l’ atenció al client ja no podia ser personalitzada, la venda de cafè en gra va caure a un 10% del turn-over, es van incorporar màquines dispensadores, fins i tot wi-fi per la canalla...la senyora tocada, posada i llepafils que els havia fet grans pagant 5$ per un cafè o un frapuccino o fins i tot un Tofee Nut Latte, tot i sociològicament créixer en nombre, es veia substituïda per jovent que administraven una setmanada d’ estudiant o un sou mildolarista...van passar a competir amb el Dunkin-Donuts i el Mc.Donald’s. Amb la mediocritat la davallada. Van passar de ser percebuts com una empresa de qualitat, servei i exclusivitat, enfocada al client i al producte, a una simple organització amb voracitat pel lucre i l’ expansió desenfrenada.

Van malmetre la seva raó de ser, el seu fet diferencial, la seva autenticitat.

Als integrants del tripartit, sobretot a les crosses, els ha passat una cosa semblant, han supeditat el seu contingut ideològic a una simple gestió sota batuta sociata, és a dir, descremada. Han sotmès el seu discurs valent a una ignominiosa omertà, sense cap tipus de lideratge ni excel·lència gestora. Conceptes insípids que de no reconduir-los els portarà irremeiablement a l’ inexistència. Il·lusionar la seva bona gent només amb paraules boniques, amb un reguitzell de fets que les contradiuen, serà una missió impossible. Fins i tot contraproduent.
La clatellada està cantada, i com més perseverança i insistència en l’ error pitjors seran els resultats.
El problema serà que, a part d’ ells, qui en sortirà més perjudicat serà Catalunya.
Salut i independència,
Cesc.

10 comentaris:

Salvatore ha dit...

i els més beneficiats, els socialistes.
El desgast de les palanganes donarà més rèdits electorals al PSC, ja en saben bé de jugar les seves cartes aquesta colla d'infanticides!
M'ha agradat molt la teva crònica de l'Starbuck Cafè, jo els vaig conèixer a Shangai fa un any, i realment feien uns capucinos molt gustosos, en un país on domina el té, era difícil prendre's un bon cafè.
Parlant de bon cafè.... com els expressos i/o ristretos que fan a Itàlia, sobretot al sud, encara no he trobat ningú que els pugui repetir.

Salutacions

Salvatore

Anònim ha dit...

Benvolgut Cesc,

Ets un crack. Quin cinrcunciloqui per arribar a que el tripartit és una merda!!.

Cordialment.

joliu ha dit...

Si a ca l'Starbucks que eren tant llestos van poder ser tant cecs, no m'extranya que els d'aquí també la caguéssin. Ens van canviar el cafè per pluja daurada, que malgrat el nom, és una cosa molt poc fina que fan algunes mosses de mal nom, betiar escuat d'aquell que cobra.

Anònim ha dit...

Benvolgut Cesc,

Això no s'hi val!!! Rebre elogis, merescuts, cada dia, i tenir l'obligació moral, de deixar-ne constància.

Però és aixi, Cesc. Chapeau novament.

Per cert, per aquest món, tenim les franquícies, els franquiciats il.lusionats que moren primer, sempre, sempre, que el franquiciador.

I una reflexió, oberta en llegir la teva referència a Starbuck.

Els responsables bancaris dels desastres i les diferències entre la premsa saxona, nordamericana sobretot, i la conxorxa del silencia i de l'omertà de la premsa catalana i de la hispànica.

Mentre el NYT, dedica quan han acabat la investigació, 2 ó 3 pàgines a explicar, amb noms i cognoms, els causants del terratrèmol a Citigroup, en molt poc temps, explicant amenament les causes de les errades (l'ambició personal, els bonus d'agafa el diner i corre, la pèrdua de contacte amb la realitat, el desmantellament dels autèntics i clàssics, però imprescindibles, sistemes de control de riscos , de diversificació i no de concentració de riscos, etc., etc., ací res de res de res.

Aci cauen amb deutess estratosferiques Martinsa, Habitat, els Sanahuja, Sacyr, etc., etc., i encara es l'hora que algun diari es digni explicar com va ser possible tant desgavell.

Su Pais tradueix alguna vegada algun article del NYT, però del Santander ni parlar-ne.

O la mesura dels alemanys, sempre rigorosos: topall màxim per als màxims directius o executius dels bancs o entitats financeres alemanyes que rebin suport extraordinari de l'Estat alemany: 500.000 euros. I punt. I sense accions, sense altres compensacions, sense suplements, ni bonus ni malus. Topall topall.

Per ací, ni mu.

Cordialment,
Andreu

Anònim ha dit...

Si teniu una cafetera "express" (com les dels bars però en cassolá) i teniu la oportunitat de que us portin café d'Italia, feu-vos portar café marca Lavanza, i gaudireu d' "expressos" com els que es fan a Italia...al sur i al nord.

El "Nespresso" i les cafeteres Krupp, tampoc estan malament, ara!, haver de demanar el café per internet o telèfon, no deixa de ser una collonada.

Amic Mestres ha dit...

Benvolgut compatriota, acabo de descobrir que tens el teu propi blog. I com tothom, em trec el barret. Quin mestratge! Ja era hora, collons!

Procedeixo a linkar-te al Cimera. Era una pecat que tu no hi fossis referenciat.

Salut!

Cesc. ha dit...

Salvatore,
Cafè com aquell cafè blanc de KSA no n' he tastat cap altre, allò sí que sorprèn!. De fet Starbucks ho té dificil per triomfar a l' europa continental, on hi ha cafeteries de trajectòria i tradició arrelada, però als EUA va ser una revolució. El post, tanmateix, el vaig escriure més per viaranys de perdua de posicionaments de valors, que no pas pel cafè que aquesta bona gent serveix en un vas de cartró plastificat i no en una tassa CIM.

Josep,
Jeje, una mica es tracta d' això, de buscar paral.lelismes en altres fracassos, llunyans però igualment evidents.

Joliu,
A més d' un el regariem, no?

Andreu,
Jo hi ha franquiciats que no els entenc, pagar 1M€ per la llicència d' una cafeteria, en una ciutat on tens un bar per cada 3000 habitants...no ho entenc pas, francament.
Aqui no tenim premsa, tenim altaveus...però vaja, tenim la catosfera.
Respecte les retribucions avui m' he enterat que els sous dels tres primers directius de GM, Ford i Chrisler, equivalen als dels primers 2000 directius de Toyota, tu mateix!

Amic,
Gràcies per l' elogi, el Cimera i el seu Tribuna Extra ha estat un bon training camp per fer el pas definitiu.

Salut i independència,
Cesc.

Oriol de Mollerussa ha dit...

Benvolgut Cesc,

Després d'haver seguit les teves contribucions al Cimera Extra amb molt d'interès, és un autèntic plaer poder seguir el teu blog.

Per cert, felicita la teva mare per les bases que et va donar. L'anècdota que has explicat de les cinquanta mil pessetes i l'inversió en borsa és fantàstica!

Molta sort i que puguem continuar aprenent a dur els nostres negocis amb tu, a banda de trobar encara més arguments per voler la independència!

reflexions en català ha dit...

Bona analogia!

Creieu que E pot acabar recollint molts vots dels cremats que mai han votar l'ex-ERC?

Cesc. ha dit...

Oriol,
Benvingut! espero estar a l' alçada de les teves espectatives i no decebre' t. A la mare (ACS) ho tinc dificil per dir-li res, però d' agraït n'hi estic força, jo que sóc de mena arrauxada, ella va saber ensenyar-me a no precipitar-me en les preses de decisions sense una bona avaluació d' alternatives...que no és gens fàcil quan tens tendència a tirar pel dret.

Reflex,
Jo ho dubto molt i molt...tot i que m' agradaria equivocar-me!
Aquesta és l' estratègia que ens venien els calabresos, la de gratar a graner sociata, però jo la veig errada, no estan preparats per assolir-la, més aviat el contrari...són l' ase dels cops.
De fet em recorda la resposta que em va donar un dia un rellotger suís quan li vaig preguntar si el quartz i les imitacions els malmetien els comptes...va respondre' m tot tranquil:
-Ells fan el 99% de la producció, nosaltres amb l' 1%, però, fem el 95% dels beneficis de la indústria rellotgera planetària.
Jo no veig a la direcció d' ERC capaç de fer tal proesa...ni la meitat de la meitat de la meitat.

Salut i independència,
Cesc.